
Sóc nascut al Gironès, visc i treballo a l'Empordà i estic enamorat de la Garrotxa...


Espero que em permetreu fer aquesta petita propaganda del restaurant d'uns amics on, realment, s'hi menja de meravella. Es tracta del restaurant Amiel Molins, de Pont de Molins, a l'Empordà, Girona. Obert des del mes d'agost, després de moltes reformes, fan cuina cassolana de qualitat, a uns preus correctes, amb la inmensa simpatia d'en Pep i la Marta. Us el recomano, de veritat.


L'esglèsia de Sant Francesc, a dalt de tot del volcà del mateix nom. Aquest és un volcà de tipus estrombolià. Des de la seva base, té una alçada de 94 m. El seu cràter fa 120 m de diàmetre i 12 m de fondària. S'hi pot accedir a peu per un camí asfaltat que surt del final del carrer Camí de Montsacopa, al costat dret del cementiri. També es pot pujar per unes escales que hi ha al costat esquerre.
Abans de res, les presentacions: HOLA!
L'entrada al museu Dalí, a la Plaça Gala-Salvador Dalí. La fotografia, tot i que no ho sembli, no està "trucada", i molt menys retocada amb el famosíssim photoshop. Simplement, un "cop de zoom". 
Vista de la Torre Galatea de la cruïlla entre els carrers Tramontana i Pujada del Castell, amb la cúpula al fons. Cada dia hi passo per davant, i ja era hora que m'hi parés a fer-ne algunes fotos.
Què son aquestes coses que hi ha enganxades a la Torre? Tortellini? Fetuccini? Pa? Potser millor aquesta última opció, el pa de tres crostons. En una de les habitacions de la Torre Galatea és on Dalí va viure fins a la seva mort, l'any 1989.

Ja a sobre la passera peatonal que va de la Devesa a Fontajau, amb el sol per pocs segons amagat, un bon reflexe sobre les aigües del Ter, bastant estancades.
Una de les millors vistes de Girona es pot aconseguir des de dalt de Montjuïc. Concretament, al final del carrer Àngela Bivern. Es veu el carrer de Palafrugell, la zona de la Copa i, si estirem una mica el cap, la catedral il·luminada.
El cim de la Dou (2.462 m.) de pujada cap al cim dels Borruts (2.673 m.). Al fons de tot a la dreta, el Puigsacalm i Santa Magdalena.
Des del cim dels Borruts es pot veure la última pujada abans d'arribar al cim del Puigmal (encara no el veiem). El camí serà molt pedregós i relliscós, fent zig-zag durant un desnivell de gairebé 200 m.
Veient el que ens quedava, les forces anaven desapareixent, però sabiem que ja gairebé hi erem. Estavem a uns 2.700 m. Per fi som a dalt!!!! Hi havia força gent allà, impossible fer una fotografia sense que hi sortís algú.
Mirant cap al nord-est, la Cerdanya, amb les pistes d'esquí de l'estació Err-Puigmal 2.600 al centre i cap a l'esquerra. Una creu amb unes flors blanques que no he descobert què signifiquen. Algú ho sap?
El pic de l'Infern (2.869 m.), pic del Freser (2.835 m.) i Bastiments (2.882 m.).
La serra del Cadí i el Pedraforca (2.497 m.), al centre de la fotografia.


Aquestes són les gorgues de la Font de la Torre, a Canet d'Adri. Els meus tiets hi tenien una casa quan jo era petit, i a les tardes, abans de berenar, veniem cap aquí per banyar-nos-hi. Aquest matí hi he anat per veure com estava tot. Els mateixos records que tenia, uns 20 anys després: aigua glaçada, transparent. Llàstima que no fés gaire sol i que, fins i tot, hagi vist una mica de pluja. El proper dia que hi vagi... SEGUR QUE EM BANYO!!!!



Edifici de l'antiga duana andorrana abans que entrés en servei el túnel d'Envalira. Aquest és l'aspecte que tenia després d'una setmana de fortes nevades i una tempesta especialment virulenta una nit de dissabte. Part de la neu que tapa les finestres ve de la carretera, empesa per les llevaneus, però us puc assegurar que jo quedava sobradament cobert per la neu en zones on no havia estat trepitjada (hi havia més de 2'5 metres).