Nocturnitat a Olot

Des de dalt del volcà de Sant Francesc o Montsacopa tenim la ciutat d'Olot als nostres peus. Al mig de la ciutat es pot veure el volcà de Montolivet, just per darrera del barri de Sant Pere Màrtir. L'altre volcà de la ciutat, la Garrinada quedaria a l'esquerra i per darrera nostre. Al fons de la foto, la silueta de Santa Magdalena i el Puigsacalm. Les llums del fons, són les del camp de futbol de Bosc de Tosca.

L'esglèsia de Sant Francesc, a dalt de tot del volcà del mateix nom. Aquest és un volcà de tipus estrombolià. Des de la seva base, té una alçada de 94 m. El seu cràter fa 120 m de diàmetre i 12 m de fondària. S'hi pot accedir a peu per un camí asfaltat que surt del final del carrer Camí de Montsacopa, al costat dret del cementiri. També es pot pujar per unes escales que hi ha al costat esquerre.

Santa Magdalena i Puigsacalm

Deixem el cotxe al Coll de Bracons i enfilem un camí pedregós que s'endinsa a dins del bosc. Alzines plenes de fulles. Som al mes de gener, una setmana després d'una "onada de fred" que havia deixat neu a tota la Garrotxa. Continuem caminant pel bosc, passant de la solana a la obaga. La vegetació canvia de cop, apareixent una fageda esplèndida que ens mostra aquest color.



Ja queda poca neu al terra, però encara es poden fer fotografies "diferents" d'aquest hivern tan estrany, camí de la Font Tornadissa.



Pels que vivim a l'Empordà, més acostumats (alguns) a la Tramuntana que a la neu, fotografiar aquests paisatges és com un vici saludable. Tot ens fa parar, girar, treure la càmera i "click". Després ve el problema de fer la selecció de les fotografies que més ens agraden...



Sol i ombra, cel i neu.



Hem arribat a la Font Tornadissa. Queda a mà dreta, una mica més avall. El rajolí que cau és minúscul, però suficient per refrescar (si no congelar) al primer que en begui. Des d'aquí comença la forta pujada cap la zona dels rasos de Menter i el collet de Clivillers.



Aquesta és la vista des de dalt del Puigsacalm (1.515 m.). Domina la Vall d'en Bas i Olot (al fons). El puig que es veu en primer terme és el Puig dels Llops i el de més al fons el Puig de Santa Magdalena.



Com a la majoria de muntanyes, al cim hi ha "alguna cosa". En aquest cas, una senyera.