Camí al Puigmal

Pujant cap a Fontalba hi ha desenes de miradors des d'on es pot veure aquest paisatge (1.940 m.).

Una altra de les coses maques, al Pla dels Evangelis (2.100 m.), cavalls i vaques corrent cap als pilonets de sal que en "Pep" els deixava a sobre les pedres, amb el Puigmal (2.914 m.) al fons de tot.

El cim de la Dou (2.462 m.) de pujada cap al cim dels Borruts (2.673 m.). Al fons de tot a la dreta, el Puigsacalm i Santa Magdalena.


Des del cim dels Borruts es pot veure la última pujada abans d'arribar al cim del Puigmal (encara no el veiem). El camí serà molt pedregós i relliscós, fent zig-zag durant un desnivell de gairebé 200 m.





Veient el que ens quedava, les forces anaven desapareixent, però sabiem que ja gairebé hi erem. Estavem a uns 2.700 m.



Per fi som a dalt!!!! Hi havia força gent allà, impossible fer una fotografia sense que hi sortís algú.




Mirant cap al nord-est, la Cerdanya, amb les pistes d'esquí de l'estació Err-Puigmal 2.600 al centre i cap a l'esquerra.



Una creu amb unes flors blanques que no he descobert què signifiquen. Algú ho sap?


El pic de l'Infern (2.869 m.), pic del Freser (2.835 m.) i Bastiments (2.882 m.).

La serra del Cadí i el Pedraforca (2.497 m.), al centre de la fotografia.

El Puigsacalm inhòspit

Una visió diferent des del Puigsacalm... Res més a dir.

Santa Magdalena i Puigsacalm

Deixem el cotxe al Coll de Bracons i enfilem un camí pedregós que s'endinsa a dins del bosc. Alzines plenes de fulles. Som al mes de gener, una setmana després d'una "onada de fred" que havia deixat neu a tota la Garrotxa. Continuem caminant pel bosc, passant de la solana a la obaga. La vegetació canvia de cop, apareixent una fageda esplèndida que ens mostra aquest color.



Ja queda poca neu al terra, però encara es poden fer fotografies "diferents" d'aquest hivern tan estrany, camí de la Font Tornadissa.



Pels que vivim a l'Empordà, més acostumats (alguns) a la Tramuntana que a la neu, fotografiar aquests paisatges és com un vici saludable. Tot ens fa parar, girar, treure la càmera i "click". Després ve el problema de fer la selecció de les fotografies que més ens agraden...



Sol i ombra, cel i neu.



Hem arribat a la Font Tornadissa. Queda a mà dreta, una mica més avall. El rajolí que cau és minúscul, però suficient per refrescar (si no congelar) al primer que en begui. Des d'aquí comença la forta pujada cap la zona dels rasos de Menter i el collet de Clivillers.



Aquesta és la vista des de dalt del Puigsacalm (1.515 m.). Domina la Vall d'en Bas i Olot (al fons). El puig que es veu en primer terme és el Puig dels Llops i el de més al fons el Puig de Santa Magdalena.



Com a la majoria de muntanyes, al cim hi ha "alguna cosa". En aquest cas, una senyera.