Sembla la Lluna, veritat. Sorra blanca, robots exploradors, cel "estrelladíssim"... En realitat som al Pas de la Casa, mirant cap al sud-est, ja en terreny francès. Sota els meus peus, l'únic riu andorrà que drena cap a l'Atlàntic, l'Ariège. És curiosa la sensació que, tan sols un fil d'aigua pugui separar dos països, cultures, idiomes (aquest últim bastant poc marcat en aquesta zona d'Andorra). Estava esperant la tornada pel port d'Envalira per fer una fotografia de tota la vila del Pas de la Casa, però una boira espessa m'ho va impedir. Espero poder fer aquesta nova fotografia ben aviat.
Edifici de l'antiga duana andorrana abans que entrés en servei el túnel d'Envalira. Aquest és l'aspecte que tenia després d'una setmana de fortes nevades i una tempesta especialment virulenta una nit de dissabte. Part de la neu que tapa les finestres ve de la carretera, empesa per les llevaneus, però us puc assegurar que jo quedava sobradament cobert per la neu en zones on no havia estat trepitjada (hi havia més de 2'5 metres).
