Lluna plena sobre Sant Martí d'Empúries

El passat dia 10 de març la lluna estava gairebé plena. Vam aprofitar per anar a Sant Martí d'Empúries a veure com sortia per l'horitzó, però els núvols prims que ho havia ens ho van impedir. Cap a les 8 del vespre, vaig fer aquesta fotografia. La lluna (una mica cremada) sobre el mar, amb la vila de l'Escala al fons de tot...

Un bon lloc per menjar

Espero que em permetreu fer aquesta petita propaganda del restaurant d'uns amics on, realment, s'hi menja de meravella. Es tracta del restaurant Amiel Molins, de Pont de Molins, a l'Empordà, Girona. Obert des del mes d'agost, després de moltes reformes, fan cuina cassolana de qualitat, a uns preus correctes, amb la inmensa simpatia d'en Pep i la Marta. Us el recomano, de veritat.

Ténen una sala amb vistes al riu i un saló a dintre amb taules, algunes rodones (com les que m'agraden a mi).

Nocturnitat a Figueres

Abans de res, les presentacions: HOLA!

L'entrada al museu Dalí, a la Plaça Gala-Salvador Dalí. La fotografia, tot i que no ho sembli, no està "trucada", i molt menys retocada amb el famosíssim photoshop. Simplement, un "cop de zoom".

Vista de la Torre Galatea de la cruïlla entre els carrers Tramontana i Pujada del Castell, amb la cúpula al fons. Cada dia hi passo per davant, i ja era hora que m'hi parés a fer-ne algunes fotos.

Què son aquestes coses que hi ha enganxades a la Torre? Tortellini? Fetuccini? Pa? Potser millor aquesta última opció, el pa de tres crostons. En una de les habitacions de la Torre Galatea és on Dalí va viure fins a la seva mort, l'any 1989.

Reflexes

Sempre mirem les coses com se suposa que les hem de mirar i a vegades són més maques si es miren des d'una altra perspectiva. Els reflexes a l'aigua són la manera ideal de fer-ho. Això és Ulaseb.



El pantà de Boadella al vespre un dia de d'hivern. El cel està a l'aigua i l'aigua al cel.



També aquesta és del pantà de Boadella. El sol anava ja de baixa quan em vaig adonar que es veia reflexat dues vegades a dintre l'aigua. Trobo força curiosa aquesta fotografia i més encara per aquella mena de "torreta" que es veu abaix a l'esquerra. Què deu ser??

Temporal de Tramuntana

La Tramuntana a l'Empordà és simplement un vent que els empordanesos consideren "agradable". Pels "nous empordanesos" que el coneixem de cop i volta, és una "tortura". Aquesta és la platja de Garbet, al nord del Cap de Creus, en un dia en què la Tramuntana havia arribat en aquesta zona als 110 kms/h.

Des del mirador de la carretera vella de Portbou es veia això. El mar esvalotat sota els 140 kms/h del vent. Recordo com em costava mantenir l'equilibri i subjectar la càmera.

La Tramuntana arrencava l'aigua del mar i la feia pujar en forma de boira pels penyasegats. Aquesta va ser la última foto d'aquella vella càmera. Em va caure a terra en un descuit i es va fer malbé.