dimarts, 17 de març del 2009

Lluna plena sobre Sant Martí d'Empúries

El passat dia 10 de març la lluna estava gairebé plena. Vam aprofitar per anar a Sant Martí d'Empúries a veure com sortia per l'horitzó, però els núvols prims que ho havia ens ho van impedir. Cap a les 8 del vespre, vaig fer aquesta fotografia. La lluna (una mica cremada) sobre el mar, amb la vila de l'Escala al fons de tot...


dilluns, 9 de febrer del 2009

Paisatge llunar al Pirineu


Sembla la Lluna, veritat. Sorra blanca, robots exploradors, cel "estrelladíssim"... En realitat som al Pas de la Casa, mirant cap al sud-est, ja en terreny francès. Sota els meus peus, l'únic riu andorrà que drena cap a l'Atlàntic, l'Ariège. És curiosa la sensació que, tan sols un fil d'aigua pugui separar dos països, cultures, idiomes (aquest últim bastant poc marcat en aquesta zona d'Andorra). Estava esperant la tornada pel port d'Envalira per fer una fotografia de tota la vila del Pas de la Casa, però una boira espessa m'ho va impedir. Espero poder fer aquesta nova fotografia ben aviat.

dijous, 4 de desembre del 2008

Un bon lloc per menjar



Espero que em permetreu fer aquesta petita propaganda del restaurant d'uns amics on, realment, s'hi menja de meravella. Es tracta del restaurant Amiel Molins, de Pont de Molins, a l'Empordà, Girona. Obert des del mes d'agost, després de moltes reformes, fan cuina cassolana de qualitat, a uns preus correctes, amb la inmensa simpatia d'en Pep i la Marta. Us el recomano, de veritat.
Ténen una sala amb vistes al riu i un saló a dintre amb taules, algunes rodones (com les que m'agraden a mi).

dilluns, 1 de desembre del 2008

Nocturnitat a Olot


Des de dalt del volcà de Sant Francesc o Montsacopa tenim la ciutat d'Olot als nostres peus. Al mig de la ciutat es pot veure el volcà de Montolivet, just per darrera del barri de Sant Pere Màrtir. L'altre volcà de la ciutat, la Garrinada quedaria a l'esquerra i per darrera nostre. Al fons de la foto, la silueta de Santa Magdalena i el Puigsacalm. Les llums del fons, són les del camp de futbol de Bosc de Tosca.


L'esglèsia de Sant Francesc, a dalt de tot del volcà del mateix nom. Aquest és un volcà de tipus estrombolià. Des de la seva base, té una alçada de 94 m. El seu cràter fa 120 m de diàmetre i 12 m de fondària. S'hi pot accedir a peu per un camí asfaltat que surt del final del carrer Camí de Montsacopa, al costat dret del cementiri. També es pot pujar per unes escales que hi ha al costat esquerre.

Nocturnitat a Figueres

Abans de res, les presentacions: HOLA!

L'entrada al museu Dalí, a la Plaça Gala-Salvador Dalí. La fotografia, tot i que no ho sembli, no està "trucada", i molt menys retocada amb el famosíssim photoshop. Simplement, un "cop de zoom".



Vista de la Torre Galatea de la cruïlla entre els carrers Tramontana i Pujada del Castell, amb la cúpula al fons. Cada dia hi passo per davant, i ja era hora que m'hi parés a fer-ne algunes fotos.

Què son aquestes coses que hi ha enganxades a la Torre? Tortellini? Fetuccini? Pa? Potser millor aquesta última opció, el pa de tres crostons. En una de les habitacions de la Torre Galatea és on Dalí va viure fins a la seva mort, l'any 1989.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Nocturnitat a Girona

Des del Passeig de la Sardana, a la Devesa de Girona, mirant cap a l'oest. Una boirina que començava a posar-se prop de les vores del Ter donava a la llum del sol que s'amagava aquest reflexe.



Una mica més enllà encara es podia veure el sol amagant-se...


Ja a sobre la passera peatonal que va de la Devesa a Fontajau, amb el sol per pocs segons amagat, un bon reflexe sobre les aigües del Ter, bastant estancades.



Una de les millors vistes de Girona es pot aconseguir des de dalt de Montjuïc. Concretament, al final del carrer Àngela Bivern. Es veu el carrer de Palafrugell, la zona de la Copa i, si estirem una mica el cap, la catedral il·luminada.

dijous, 25 de setembre del 2008

Sorra vermella a Menorca


No estem a l'Empordà, Garrotxa o Gironès... Menorca: platja de Cavalleria. És una platja amb aigues molt tranquil·les, menys calentes que les del sud de l'illa i molt més transparents. La peculiaritat és que la sorra té una tonalitat ataronjada i les parets que envolten la platja són de color vermellós. La gent es dedica a fer banys de fang (jo m'hi incloc), sense saber que per treure-te'l tot de la pell faran falta més de dues sessions d'esponja i sabó. Per arribar a aquesta platja (des de Maó) s'ha d'agafar la carretera que va a Fornells. Quan ens incorporem a la carretera de Fornells a Es Mercadal, seguim direcció Fornells i de seguida hi ha un trencant a l'esquerra que indica el camí cap al Far de Cavalleria. Hem d'anar sempre en direcció al Far. L'aparcament està a mà esquerra, uns centenars de metres abans del "restaurant" Santa Teresa (que queda a mà dreta). Es veu des de la carretera, ple de cotxes. Caminant des d'aquí no hi ha més de 5 minuts fins a l'aigua. Val la pena fer el camí per poder veure aquesta meravella.

dilluns, 22 de setembre del 2008

Camí al Puigmal

Pujant cap a Fontalba hi ha desenes de miradors des d'on es pot veure aquest paisatge (1.940 m.).





Una altra de les coses maques, al Pla dels Evangelis (2.100 m.), cavalls i vaques corrent cap als pilonets de sal que en "Pep" els deixava a sobre les pedres, amb el Puigmal (2.914 m.) al fons de tot.

El cim de la Dou (2.462 m.) de pujada cap al cim dels Borruts (2.673 m.). Al fons de tot a la dreta, el Puigsacalm i Santa Magdalena.


Des del cim dels Borruts es pot veure la última pujada abans d'arribar al cim del Puigmal (encara no el veiem). El camí serà molt pedregós i relliscós, fent zig-zag durant un desnivell de gairebé 200 m.





Veient el que ens quedava, les forces anaven desapareixent, però sabiem que ja gairebé hi erem. Estavem a uns 2.700 m.



Per fi som a dalt!!!! Hi havia força gent allà, impossible fer una fotografia sense que hi sortís algú.




Mirant cap al nord-est, la Cerdanya, amb les pistes d'esquí de l'estació Err-Puigmal 2.600 al centre i cap a l'esquerra.



Una creu amb unes flors blanques que no he descobert què signifiquen. Algú ho sap?


El pic de l'Infern (2.869 m.), pic del Freser (2.835 m.) i Bastiments (2.882 m.).



La serra del Cadí i el Pedraforca (2.497 m.), al centre de la fotografia.

dijous, 4 de setembre del 2008

El Puigsacalm inhòspit


Una visió diferent des del Puigsacalm... Res més a dir.

dilluns, 25 d’agost del 2008

Tempesta a Olot

L'altre dia em van despertar de la migdiada uns trons que jo creia que estaven als meus somnis. Vaig mirar per la finestra i vaig veure això. Devien ser les 5 de la tarda. En total, segons el meteocat, van caure uns 60 litres a la zona d'Olot. M'encanta quedar-me mirant com plou i com van caient els llamps, crec que és uns dels espectacles més impressionants que podem tenir a la nostra terra...
PD: tinc un problema amb la foto... ja miraré de pujar-la després...