Sembla la Lluna, veritat. Sorra blanca, robots exploradors, cel "estrelladíssim"... En realitat som al Pas de la Casa, mirant cap al sud-est, ja en terreny francès. Sota els meus peus, l'únic riu andorrà que drena cap a l'Atlàntic, l'Ariège. És curiosa la sensació que, tan sols un fil d'aigua pugui separar dos països, cultures, idiomes (aquest últim bastant poc marcat en aquesta zona d'Andorra). Estava esperant la tornada pel port d'Envalira per fer una fotografia de tota la vila del Pas de la Casa, però una boira espessa m'ho va impedir. Espero poder fer aquesta nova fotografia ben aviat.
5 comentaris:
Impressionant Christian!!!
Gràcies Jordi. M'agrada quan surten aquest tipus de fotografies, la pena és que la boira de la nit següent no em va permetre fer la foto des de dalt del port d'Envalira, amb el pas al fons de tot.
Unes fotos precioses, Christian!
Espero que continuïs amb aquesta captura meticulosa i recerca de llums, ombres i reflexes que ens brinden els paisatges de la nostra terra.
Una abraçada!
Unes fotos precioses, Christian!
Espero que continuïs amb aquesta captura meticulosa i recerca de llums, ombres i reflexes que ens brinden els paisatges de la nostra terra.
Una abraçada!
Unes fotos precioses, Christian!
Espero que continuïs amb aquesta captura meticulosa i recerca de llums, ombres i reflexes que ens brinden els paisatges de la nostra terra.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada