Tempesta a Olot

L'altre dia em van despertar de la migdiada uns trons que jo creia que estaven als meus somnis. Vaig mirar per la finestra i vaig veure això. Devien ser les 5 de la tarda. En total, segons el meteocat, van caure uns 60 litres a la zona d'Olot. M'encanta quedar-me mirant com plou i com van caient els llamps, crec que és uns dels espectacles més impressionants que podem tenir a la nostra terra...
PD: tinc un problema amb la foto... ja miraré de pujar-la després...

La meva ciutat

Moltes vegades vaig a fer fotos a llocs més llunyans oblidant que la meva ciutat té unes vistes espectaculars. Tot i que estan més que fotografiades, a les cases de l'Onyar sempre se'ls ha de fer una foto més...

Gorgues de la Font de la Torre

Aquestes són les gorgues de la Font de la Torre, a Canet d'Adri. Els meus tiets hi tenien una casa quan jo era petit, i a les tardes, abans de berenar, veniem cap aquí per banyar-nos-hi. Aquest matí hi he anat per veure com estava tot. Els mateixos records que tenia, uns 20 anys després: aigua glaçada, transparent. Llàstima que no fés gaire sol i que, fins i tot, hagi vist una mica de pluja. El proper dia que hi vagi... SEGUR QUE EM BANYO!!!!

Ruta pel pantà de Susqueda

Des de la dreta de la presa de Susqueda surt un camí que voreja tot el pantà i va a parar a la presa de Sau. En època de sequera, reapareix l'antic poble de Susqueda. Hi ha masies, carrers, l'esglèsia. La pena és que, com es veu a la foto, fins i tot en aquests llocs oblidats del món, les deixalles també hi acabin apareixent.

Més amunt, després de passar l'esglèsia de Sant Martí de Querós i el Turó del Mal Sopar, apareix el pont de Querós. Un amic, en veure aquesta foto, em va dir: "La vida ja no viu aquí". Fa posar els pèls de punta la combinació de la frase amb la visió de la fotografia. Què devien veure les persones que travessaven aquest pont quan encara no hi havia el pantà que el cobria? Potser hi havia algú que es passava hores i hores al capdamunt de tot del pont, mirant l'aigua del riu passant per sota, veient la posta de sol... Segurament a hores d'ara el pont no es deu veure sencer, Susqueda està al 62 %...

El salt del Molí dels Murris

Des que era ben petit, la meva família i jo anavem a passar els diumenges aquí. Som a Cogolls, molt aprop de les Planes d'Hostoles. Recordo a la meva mare preparant les coses per marxar a passar el dia a fora. Era una època en què les famílies acostumaven a fer aquestes coses. Un cop érem allà, la meva germana i jo saltavem del cotxe i anavem directes cap a la casa (en aquell temps abandonada) que donava accés directe a la gorga. D'aquesta gorga, més endavant vaig descobrir que se'n deia Molí dels Murris, no se perquè. L'aigua és extremadament neta, però també moooooooolt freda, fins i tot en ple mes d'agost. Amb els meus cosins passavem hores i hores jugant per allà a mil jocs que els nens d'ara ja no coneixen, fent d'exploradors en un indret que, més de 20 anys després, em sembla minúscul i desconegut. La praderia que hi ha més amunt, que abans em semblava gran com un camp de futbol, descobreixo ara que no és més gran que una pista de bàsquet... Les mides són relatives a "l'edat amb què es prenen"...

Santa Magdalena i Puigsacalm

Deixem el cotxe al Coll de Bracons i enfilem un camí pedregós que s'endinsa a dins del bosc. Alzines plenes de fulles. Som al mes de gener, una setmana després d'una "onada de fred" que havia deixat neu a tota la Garrotxa. Continuem caminant pel bosc, passant de la solana a la obaga. La vegetació canvia de cop, apareixent una fageda esplèndida que ens mostra aquest color.



Ja queda poca neu al terra, però encara es poden fer fotografies "diferents" d'aquest hivern tan estrany, camí de la Font Tornadissa.



Pels que vivim a l'Empordà, més acostumats (alguns) a la Tramuntana que a la neu, fotografiar aquests paisatges és com un vici saludable. Tot ens fa parar, girar, treure la càmera i "click". Després ve el problema de fer la selecció de les fotografies que més ens agraden...



Sol i ombra, cel i neu.



Hem arribat a la Font Tornadissa. Queda a mà dreta, una mica més avall. El rajolí que cau és minúscul, però suficient per refrescar (si no congelar) al primer que en begui. Des d'aquí comença la forta pujada cap la zona dels rasos de Menter i el collet de Clivillers.



Aquesta és la vista des de dalt del Puigsacalm (1.515 m.). Domina la Vall d'en Bas i Olot (al fons). El puig que es veu en primer terme és el Puig dels Llops i el de més al fons el Puig de Santa Magdalena.



Com a la majoria de muntanyes, al cim hi ha "alguna cosa". En aquest cas, una senyera.

Reflexes

Sempre mirem les coses com se suposa que les hem de mirar i a vegades són més maques si es miren des d'una altra perspectiva. Els reflexes a l'aigua són la manera ideal de fer-ho. Això és Ulaseb.



El pantà de Boadella al vespre un dia de d'hivern. El cel està a l'aigua i l'aigua al cel.



També aquesta és del pantà de Boadella. El sol anava ja de baixa quan em vaig adonar que es veia reflexat dues vegades a dintre l'aigua. Trobo força curiosa aquesta fotografia i més encara per aquella mena de "torreta" que es veu abaix a l'esquerra. Què deu ser??

Temporal de Tramuntana

La Tramuntana a l'Empordà és simplement un vent que els empordanesos consideren "agradable". Pels "nous empordanesos" que el coneixem de cop i volta, és una "tortura". Aquesta és la platja de Garbet, al nord del Cap de Creus, en un dia en què la Tramuntana havia arribat en aquesta zona als 110 kms/h.

Des del mirador de la carretera vella de Portbou es veia això. El mar esvalotat sota els 140 kms/h del vent. Recordo com em costava mantenir l'equilibri i subjectar la càmera.

La Tramuntana arrencava l'aigua del mar i la feia pujar en forma de boira pels penyasegats. Aquesta va ser la última foto d'aquella vella càmera. Em va caure a terra en un descuit i es va fer malbé.

Primavera a Castellfollit de la Roca

La Garrotxa, la meva terra enamorada. Com canvien les coses amb les estacions... Aquesta foto la vaig estar esperant tota una tardor i hivern, fins que va arribar la primavera. Tot canvia de color per tornar-se fresc i viu: verd.

Duana francesa colgada de neu

Edifici de l'antiga duana andorrana abans que entrés en servei el túnel d'Envalira. Aquest és l'aspecte que tenia després d'una setmana de fortes nevades i una tempesta especialment virulenta una nit de dissabte. Part de la neu que tapa les finestres ve de la carretera, empesa per les llevaneus, però us puc assegurar que jo quedava sobradament cobert per la neu en zones on no havia estat trepitjada (hi havia més de 2'5 metres).

Sang freda a Formentera

Imagineu quina tranquilitat... estar estirat al sol, mirant a l'infinit, sense altra cosa a fer que esperar que el menjar se t'acosti a la boca.

El Far de la Mola, Formentera

La terra s'acaba a on comença el mar... les Illes Balears s'acaben a Formentera... Formentera s'acaba al far de la Mola... Que diferents són les coses quan els turistes no hem entrat en massa a esborrar la tranquilitat de llocs com aquests...

Riu que baixa el port de Cabús, límit entre el Pallars Sobirà i Andorra, a la zona de Tor. Una zona especialment transitada per contrabandistes de tota mena, a més d'amants de la muntanya.

Remuntant les pistes de Llessuí

Aquí estic jo assentat en un vell telecadira de l'antiga estació d'esquí de Llessuí, al Pallars Sobirà... No hi he esquiat mai, però la simple visió de totes aquelles pistes abandonades i remuntadors "esperant" ser ocupats, m'esgarrifa una mica. Això és la cota 1800, punt final de l'únic telecadira de l'estació. Des d'aquí es podien agafar altres remuntadors que arribaven al pic d'Altars, la cota màxima. Qui sap si algun dia tot això tornarà a estar en funcionament.