dimecres, 6 d’agost de 2008

El salt del Molí dels Murris


Des que era ben petit, la meva família i jo anavem a passar els diumenges aquí. Som a Cogolls, molt aprop de les Planes d'Hostoles. Recordo a la meva mare preparant les coses per marxar a passar el dia a fora. Era una època en què les famílies acostumaven a fer aquestes coses. Un cop érem allà, la meva germana i jo saltavem del cotxe i anavem directes cap a la casa (en aquell temps abandonada) que donava accés directe a la gorga. D'aquesta gorga, més endavant vaig descobrir que se'n deia Molí dels Murris, no se perquè. L'aigua és extremadament neta, però també moooooooolt freda, fins i tot en ple mes d'agost. Amb els meus cosins passavem hores i hores jugant per allà a mil jocs que els nens d'ara ja no coneixen, fent d'exploradors en un indret que, més de 20 anys després, em sembla minúscul i desconegut. La praderia que hi ha més amunt, que abans em semblava gran com un camp de futbol, descobreixo ara que no és més gran que una pista de bàsquet... Les mides són relatives a "l'edat amb què es prenen"...

3 comentaris:

Albert Codina ha dit...

Hola Christian. Et felicito per les imatges del teu blog, són realment fantàstiques. M'agrada especialment aquesta seqüència del pantà de susqueda per el dramatisme de la sequera. Jo també en tinc algunes en aquest sentit del pantà de Sau o del pont de Queròs. Aprfito per agregarte als meus contactes del terrablog.

Salutacions! Albert

Anònim ha dit...

M'agrada veure que també hi ha gent que aprecia les gorgues. Un lloc de frescor i pau al mig dels estius tan calurosos i moguts. Si vols pots passar-te pel meu blog de gorgues de la garrotxa (gorguesgarrotxa) a on n'estic fent un recull. (rnyeua)

Anònim ha dit...

Vaja, no sabia que es deia Molí dels Murris, jo ho coneixia com "Cogolls". Gràcies per la dada.