dimecres, 6 d’agost de 2008

Santa Magdalena i Puigsacalm


Deixem el cotxe al Coll de Bracons i enfilem un camí pedregós que s'endinsa a dins del bosc. Alzines plenes de fulles. Som al mes de gener, una setmana després d'una "onada de fred" que havia deixat neu a tota la Garrotxa. Continuem caminant pel bosc, passant de la solana a la obaga. La vegetació canvia de cop, apareixent una fageda esplèndida que ens mostra aquest color.



Ja queda poca neu al terra, però encara es poden fer fotografies "diferents" d'aquest hivern tan estrany, camí de la Font Tornadissa.



Pels que vivim a l'Empordà, més acostumats (alguns) a la Tramuntana que a la neu, fotografiar aquests paisatges és com un vici saludable. Tot ens fa parar, girar, treure la càmera i "click". Després ve el problema de fer la selecció de les fotografies que més ens agraden...



Sol i ombra, cel i neu.



Hem arribat a la Font Tornadissa. Queda a mà dreta, una mica més avall. El rajolí que cau és minúscul, però suficient per refrescar (si no congelar) al primer que en begui. Des d'aquí comença la forta pujada cap la zona dels rasos de Menter i el collet de Clivillers.



Aquesta és la vista des de dalt del Puigsacalm (1.515 m.). Domina la Vall d'en Bas i Olot (al fons). El puig que es veu en primer terme és el Puig dels Llops i el de més al fons el Puig de Santa Magdalena.



Com a la majoria de muntanyes, al cim hi ha "alguna cosa". En aquest cas, una senyera.