dilluns, 22 de setembre del 2008

Camí al Puigmal

Pujant cap a Fontalba hi ha desenes de miradors des d'on es pot veure aquest paisatge (1.940 m.).





Una altra de les coses maques, al Pla dels Evangelis (2.100 m.), cavalls i vaques corrent cap als pilonets de sal que en "Pep" els deixava a sobre les pedres, amb el Puigmal (2.914 m.) al fons de tot.

El cim de la Dou (2.462 m.) de pujada cap al cim dels Borruts (2.673 m.). Al fons de tot a la dreta, el Puigsacalm i Santa Magdalena.


Des del cim dels Borruts es pot veure la última pujada abans d'arribar al cim del Puigmal (encara no el veiem). El camí serà molt pedregós i relliscós, fent zig-zag durant un desnivell de gairebé 200 m.





Veient el que ens quedava, les forces anaven desapareixent, però sabiem que ja gairebé hi erem. Estavem a uns 2.700 m.



Per fi som a dalt!!!! Hi havia força gent allà, impossible fer una fotografia sense que hi sortís algú.




Mirant cap al nord-est, la Cerdanya, amb les pistes d'esquí de l'estació Err-Puigmal 2.600 al centre i cap a l'esquerra.



Una creu amb unes flors blanques que no he descobert què signifiquen. Algú ho sap?


El pic de l'Infern (2.869 m.), pic del Freser (2.835 m.) i Bastiments (2.882 m.).



La serra del Cadí i el Pedraforca (2.497 m.), al centre de la fotografia.

4 comentaris:

David Soler ha dit...

Hola Christian! Quin dia tan fantàstic que vau enganxar per pujar al Puigmal, les vistes són immillorables. De cims n'he fet uns quants, però ves per on el Puigmal encara no. Ja veig que no deu ser gaire complicat, és un d'aquells cims que en diríem "de vaques" perquè sembla que tot el camí és bàsicament terreny herbós.

Salut! David

Christian Pérez ha dit...

No és del tot cert. La part baixa sí que és terreny "de vaques", però de seguida desapareix l'herba i només queden les pedres. L´'últim tram fins i tot és perillós en la baixada (les pedres llisquen unes sobre les altres). Val la pena pujar-hi de totes maneres.

David Soler ha dit...

És veritat, el tram final es veu força més pedregós, a més amb la quantitat de gent que deu pujar-hi el camí deu estar molt desfet. Bé tanmateix les vistes són genials, així que haurem de mirar d'anar´hi quan n'hi hagi ocasió. Salutacions. David

Racons de la nostra terra ha dit...

veient aquestes espléndides fotos he recordat la última ascensió al Puigmal, però que vam fer des de l'estació d'esquí del mateix nom, pel cantó francès.
També s'enfila força dret però fa goig de pujar-hi.