Empordà, Garrotxa i Gironès

Lluna plena sobre Sant Martí d'Empúries

2009-03-17T19:17:00.005+01:00

El passat dia 10 de març la lluna estava gairebé plena. Vam aprofitar per anar a Sant Martí d'Empúries a veure com sortia per l'horitzó, però els núvols prims que ho havia ens ho van impedir. Cap a les 8 del vespre, vaig fer aquesta fotografia. La lluna (una mica cremada) sobre el mar, amb la vila de l'Escala al fons de tot...

Paisatge llunar al Pirineu

2009-02-09T18:31:00.006+01:00

Sembla la Lluna, veritat. Sorra blanca, robots exploradors, cel "estrelladíssim"... En realitat som al Pas de la Casa, mirant cap al sud-est, ja en terreny francès. Sota els meus peus, l'únic riu andorrà que drena cap a l'Atlàntic, l'Ariège. És curiosa la sensació que, tan sols un fil d'aigua pugui separar dos països, cultures, idiomes (aquest últim bastant poc marcat en aquesta zona d'Andorra). Estava esperant la tornada pel port d'Envalira per fer una fotografia de tota la vila del Pas de la Casa, però una boira espessa m'ho va impedir. Espero poder fer aquesta nova fotografia ben aviat.

Un bon lloc per menjar

2008-12-04T18:49:00.005+01:00

Espero que em permetreu fer aquesta petita propaganda del restaurant d'uns amics on, realment, s'hi menja de meravella. Es tracta del restaurant Amiel Molins, de Pont de Molins, a l'Empordà, Girona. Obert des del mes d'agost, després de moltes reformes, fan cuina cassolana de qualitat, a uns preus correctes, amb la inmensa simpatia d'en Pep i la Marta. Us el recomano, de veritat.

Ténen una sala amb vistes al riu i un saló a dintre amb taules, algunes rodones (com les que m'agraden a mi).

Nocturnitat a Olot

2008-12-01T20:33:00.005+01:00

Des de dalt del volcà de Sant Francesc o Montsacopa tenim la ciutat d'Olot als nostres peus. Al mig de la ciutat es pot veure el volcà de Montolivet, just per darrera del barri de Sant Pere Màrtir. L'altre volcà de la ciutat, la Garrinada quedaria a l'esquerra i per darrera nostre. Al fons de la foto, la silueta de Santa Magdalena i el Puigsacalm. Les llums del fons, són les del camp de futbol de Bosc de Tosca.

L'esglèsia de Sant Francesc, a dalt de tot del volcà del mateix nom. Aquest és un volcà de tipus estrombolià. Des de la seva base, té una alçada de 94 m. El seu cràter fa 120 m de diàmetre i 12 m de fondària. S'hi pot accedir a peu per un camí asfaltat que surt del final del carrer Camí de Montsacopa, al costat dret del cementiri. També es pot pujar per unes escales que hi ha al costat esquerre.

Nocturnitat a Figueres

2008-12-01T19:57:00.007+01:00

Abans de res, les presentacions: HOLA!

L'entrada al museu Dalí, a la Plaça Gala-Salvador Dalí. La fotografia, tot i que no ho sembli, no està "trucada", i molt menys retocada amb el famosíssim photoshop. Simplement, un "cop de zoom".

Vista de la Torre Galatea de la cruïlla entre els carrers Tramontana i Pujada del Castell, amb la cúpula al fons. Cada dia hi passo per davant, i ja era hora que m'hi parés a fer-ne algunes fotos.

Què son aquestes coses que hi ha enganxades a la Torre? Tortellini? Fetuccini? Pa? Potser millor aquesta última opció, el pa de tres crostons. En una de les habitacions de la Torre Galatea és on Dalí va viure fins a la seva mort, l'any 1989.

Nocturnitat a Girona

2008-11-23T15:33:00.009+01:00

Des del Passeig de la Sardana, a la Devesa de Girona, mirant cap a l'oest. Una boirina que començava a posar-se prop de les vores del Ter donava a la llum del sol que s'amagava aquest reflexe.

Una mica més enllà encara es podia veure el sol amagant-se...

Ja a sobre la passera peatonal que va de la Devesa a Fontajau, amb el sol per pocs segons amagat, un bon reflexe sobre les aigües del Ter, bastant estancades.

Una de les millors vistes de Girona es pot aconseguir des de dalt de Montjuïc. Concretament, al final del carrer Àngela Bivern. Es veu el carrer de Palafrugell, la zona de la Copa i, si estirem una mica el cap, la catedral il·luminada.

Sorra vermella a Menorca

2008-09-25T17:33:00.005+02:00

No estem a l'Empordà, Garrotxa o Gironès... Menorca: platja de Cavalleria. És una platja amb aigues molt tranquil·les, menys calentes que les del sud de l'illa i molt més transparents. La peculiaritat és que la sorra té una tonalitat ataronjada i les parets que envolten la platja són de color vermellós. La gent es dedica a fer banys de fang (jo m'hi incloc), sense saber que per treure-te'l tot de la pell faran falta més de dues sessions d'esponja i sabó. Per arribar a aquesta platja (des de Maó) s'ha d'agafar la carretera que va a Fornells. Quan ens incorporem a la carretera de Fornells a Es Mercadal, seguim direcció Fornells i de seguida hi ha un trencant a l'esquerra que indica el camí cap al Far de Cavalleria. Hem d'anar sempre en direcció al Far. L'aparcament està a mà esquerra, uns centenars de metres abans del "restaurant" Santa Teresa (que queda a mà dreta). Es veu des de la carretera, ple de cotxes. Caminant des d'aquí no hi ha més de 5 minuts fins a l'aigua. Val la pena fer el camí per poder veure aquesta meravella.

Camí al Puigmal

2008-09-22T19:38:00.024+02:00

Pujant cap a Fontalba hi ha desenes de miradors des d'on es pot veure aquest paisatge (1.940 m.).

Una altra de les coses maques, al Pla dels Evangelis (2.100 m.), cavalls i vaques corrent cap als pilonets de sal que en "Pep" els deixava a sobre les pedres, amb el Puigmal (2.914 m.) al fons de tot.

El cim de la Dou (2.462 m.) de pujada cap al cim dels Borruts (2.673 m.). Al fons de tot a la dreta, el Puigsacalm i Santa Magdalena.

Des del cim dels Borruts es pot veure la última pujada abans d'arribar al cim del Puigmal (encara no el veiem). El camí serà molt pedregós i relliscós, fent zig-zag durant un desnivell de gairebé 200 m.

Veient el que ens quedava, les forces anaven desapareixent, però sabiem que ja gairebé hi erem. Estavem a uns 2.700 m.

Per fi som a dalt!!!! Hi havia força gent allà, impossible fer una fotografia sense que hi sortís algú.

Mirant cap al nord-est, la Cerdanya, amb les pistes d'esquí de l'estació Err-Puigmal 2.600 al centre i cap a l'esquerra.

Una creu amb unes flors blanques que no he descobert què signifiquen. Algú ho sap?

El pic de l'Infern (2.869 m.), pic del Freser (2.835 m.) i Bastiments (2.882 m.).

La serra del Cadí i el Pedraforca (2.497 m.), al centre de la fotografia.

El Puigsacalm inhòspit

2008-09-04T17:44:00.002+02:00

Una visió diferent des del Puigsacalm... Res més a dir.

Tempesta a Olot

2008-08-25T22:07:00.005+02:00

L'altre dia em van despertar de la migdiada uns trons que jo creia que estaven als meus somnis. Vaig mirar per la finestra i vaig veure això. Devien ser les 5 de la tarda. En total, segons el meteocat, van caure uns 60 litres a la zona d'Olot. M'encanta quedar-me mirant com plou i com van caient els llamps, crec que és uns dels espectacles més impressionants que podem tenir a la nostra terra...
PD: tinc un problema amb la foto... ja miraré de pujar-la després...

La meva ciutat

2008-08-17T11:28:00.005+02:00

Moltes vegades vaig a fer fotos a llocs més llunyans oblidant que la meva ciutat té unes vistes espectaculars. Tot i que estan més que fotografiades, a les cases de l'Onyar sempre se'ls ha de fer una foto més...

Gorgues de la Font de la Torre

2008-08-07T16:11:00.011+02:00

Aquestes són les gorgues de la Font de la Torre, a Canet d'Adri. Els meus tiets hi tenien una casa quan jo era petit, i a les tardes, abans de berenar, veniem cap aquí per banyar-nos-hi. Aquest matí hi he anat per veure com estava tot. Els mateixos records que tenia, uns 20 anys després: aigua glaçada, transparent. Llàstima que no fés gaire sol i que, fins i tot, hagi vist una mica de pluja. El proper dia que hi vagi... SEGUR QUE EM BANYO!!!!

Ruta pel pantà de Susqueda

2008-08-06T18:34:00.006+02:00

Des de la dreta de la presa de Susqueda surt un camí que voreja tot el pantà i va a parar a la presa de Sau. En època de sequera, reapareix l'antic poble de Susqueda. Hi ha masies, carrers, l'esglèsia. La pena és que, com es veu a la foto, fins i tot en aquests llocs oblidats del món, les deixalles també hi acabin apareixent.

Més amunt, després de passar l'esglèsia de Sant Martí de Querós i el Turó del Mal Sopar, apareix el pont de Querós. Un amic, en veure aquesta foto, em va dir: "La vida ja no viu aquí". Fa posar els pèls de punta la combinació de la frase amb la visió de la fotografia. Què devien veure les persones que travessaven aquest pont quan encara no hi havia el pantà que el cobria? Potser hi havia algú que es passava hores i hores al capdamunt de tot del pont, mirant l'aigua del riu passant per sota, veient la posta de sol... Segurament a hores d'ara el pont no es deu veure sencer, Susqueda està al 62 %...

El salt del Molí dels Murris

2008-08-06T18:32:00.003+02:00

Des que era ben petit, la meva família i jo anavem a passar els diumenges aquí. Som a Cogolls, molt aprop de les Planes d'Hostoles. Recordo a la meva mare preparant les coses per marxar a passar el dia a fora. Era una època en què les famílies acostumaven a fer aquestes coses. Un cop érem allà, la meva germana i jo saltavem del cotxe i anavem directes cap a la casa (en aquell temps abandonada) que donava accés directe a la gorga. D'aquesta gorga, més endavant vaig descobrir que se'n deia Molí dels Murris, no se perquè. L'aigua és extremadament neta, però també moooooooolt freda, fins i tot en ple mes d'agost. Amb els meus cosins passavem hores i hores jugant per allà a mil jocs que els nens d'ara ja no coneixen, fent d'exploradors en un indret que, més de 20 anys després, em sembla minúscul i desconegut. La praderia que hi ha més amunt, que abans em semblava gran com un camp de futbol, descobreixo ara que no és més gran que una pista de bàsquet... Les mides són relatives a "l'edat amb què es prenen"...

Santa Magdalena i Puigsacalm

2008-08-06T18:23:00.011+02:00

Deixem el cotxe al Coll de Bracons i enfilem un camí pedregós que s'endinsa a dins del bosc. Alzines plenes de fulles. Som al mes de gener, una setmana després d'una "onada de fred" que havia deixat neu a tota la Garrotxa. Continuem caminant pel bosc, passant de la solana a la obaga. La vegetació canvia de cop, apareixent una fageda esplèndida que ens mostra aquest color.

Ja queda poca neu al terra, però encara es poden fer fotografies "diferents" d'aquest hivern tan estrany, camí de la Font Tornadissa.

Pels que vivim a l'Empordà, més acostumats (alguns) a la Tramuntana que a la neu, fotografiar aquests paisatges és com un vici saludable. Tot ens fa parar, girar, treure la càmera i "click". Després ve el problema de fer la selecció de les fotografies que més ens agraden...

Sol i ombra, cel i neu.

Hem arribat a la Font Tornadissa. Queda a mà dreta, una mica més avall. El rajolí que cau és minúscul, però suficient per refrescar (si no congelar) al primer que en begui. Des d'aquí comença la forta pujada cap la zona dels rasos de Menter i el collet de Clivillers.

Aquesta és la vista des de dalt del Puigsacalm (1.515 m.). Domina la Vall d'en Bas i Olot (al fons). El puig que es veu en primer terme és el Puig dels Llops i el de més al fons el Puig de Santa Magdalena.

Com a la majoria de muntanyes, al cim hi ha "alguna cosa". En aquest cas, una senyera.

Reflexes

2008-08-06T18:19:00.005+02:00

Sempre mirem les coses com se suposa que les hem de mirar i a vegades són més maques si es miren des d'una altra perspectiva. Els reflexes a l'aigua són la manera ideal de fer-ho. Això és Ulaseb.

El pantà de Boadella al vespre un dia de d'hivern. El cel està a l'aigua i l'aigua al cel.

També aquesta és del pantà de Boadella. El sol anava ja de baixa quan em vaig adonar que es veia reflexat dues vegades a dintre l'aigua. Trobo força curiosa aquesta fotografia i més encara per aquella mena de "torreta" que es veu abaix a l'esquerra. Què deu ser??

Temporal de Tramuntana

2008-08-06T18:12:00.006+02:00

La Tramuntana a l'Empordà és simplement un vent que els empordanesos consideren "agradable". Pels "nous empordanesos" que el coneixem de cop i volta, és una "tortura". Aquesta és la platja de Garbet, al nord del Cap de Creus, en un dia en què la Tramuntana havia arribat en aquesta zona als 110 kms/h.

Des del mirador de la carretera vella de Portbou es veia això. El mar esvalotat sota els 140 kms/h del vent. Recordo com em costava mantenir l'equilibri i subjectar la càmera.

La Tramuntana arrencava l'aigua del mar i la feia pujar en forma de boira pels penyasegats. Aquesta va ser la última foto d'aquella vella càmera. Em va caure a terra en un descuit i es va fer malbé.

Primavera a Castellfollit de la Roca

2008-08-06T18:08:00.004+02:00

La Garrotxa, la meva terra enamorada. Com canvien les coses amb les estacions... Aquesta foto la vaig estar esperant tota una tardor i hivern, fins que va arribar la primavera. Tot canvia de color per tornar-se fresc i viu: verd.

Duana francesa colgada de neu

2008-08-06T18:04:00.005+02:00

Edifici de l'antiga duana andorrana abans que entrés en servei el túnel d'Envalira. Aquest és l'aspecte que tenia després d'una setmana de fortes nevades i una tempesta especialment virulenta una nit de dissabte. Part de la neu que tapa les finestres ve de la carretera, empesa per les llevaneus, però us puc assegurar que jo quedava sobradament cobert per la neu en zones on no havia estat trepitjada (hi havia més de 2'5 metres).

Sang freda a Formentera

2008-08-06T18:03:00.006+02:00

Imagineu quina tranquilitat... estar estirat al sol, mirant a l'infinit, sense altra cosa a fer que esperar que el menjar se t'acosti a la boca.

El Far de la Mola, Formentera

2008-08-06T18:01:00.004+02:00

La terra s'acaba a on comença el mar... les Illes Balears s'acaben a Formentera... Formentera s'acaba al far de la Mola... Que diferents són les coses quan els turistes no hem entrat en massa a esborrar la tranquilitat de llocs com aquests...

2008-08-06T17:56:00.005+02:00

Riu que baixa el port de Cabús, límit entre el Pallars Sobirà i Andorra, a la zona de Tor. Una zona especialment transitada per contrabandistes de tota mena, a més d'amants de la muntanya.

Remuntant les pistes de Llessuí

2008-08-06T17:52:00.008+02:00

Aquí estic jo assentat en un vell telecadira de l'antiga estació d'esquí de Llessuí, al Pallars Sobirà... No hi he esquiat mai, però la simple visió de totes aquelles pistes abandonades i remuntadors "esperant" ser ocupats, m'esgarrifa una mica. Això és la cota 1800, punt final de l'únic telecadira de l'estació. Des d'aquí es podien agafar altres remuntadors que arribaven al pic d'Altars, la cota màxima. Qui sap si algun dia tot això tornarà a estar en funcionament.